i l’Expedició Reial | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

l’Expedició Reial

història hist
Expedició que efectuaren els carlins contra Madrid (del 15 maig a l’octubre del 1837), per causes no enterament aclarides.

Ea part el pretendent, Carles Isidre, amb la seva cort. Sortí d’Estella, travessà l’Aragó per Osca i Barbastre i entrà al Principat per Tragó de Noguera (7 de juny). Derrotada, però no decisivament, pel baró de Meer a Gra (12 de juny), es refugià a Solsona (14 de juny). Per Súria, Santpedor, la Segarra, Vinaixa i Margalef, l’expedició arribà a l’Ebre, que travessà a Xerta (29 de juny), emparada per Ramon Cabrera. Prosseguí cap a Ulldecona i el País Valencià: Sant Mateu, Borriol, Vila-real, Nules, Burjassot. Des de Xiva, on fou lliurada (15 de juliol) una batalla aferrissada, finalment favorable als liberals, l’expedició s’endinsà cap a Móra de Rubiols i Cantavella, des d’on, pel Baix Aragó (batalla de Villar de los Navarros, 4 d’agost) entrà a Castella. El dia 12 d’agost els expedicionaris arribaren a Arganda i a les envistes de Madrid. Cabrera —que manava l’avantguarda— i altres caps volien assaltar Madrid, però el quarter general ordenà la retirada. L’expedició, perseguida per Espartero (que obtingué una clara victòria a Aranzueque, el 19 de setembre), retornà directament a Navarra, on arribà en plena derrota. Cabrera, poc després d’iniciar-se la retirada, tornà amb la seva gent al Maestrat.

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...