i Rosa Fabregat i Armengol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Rosa Fabregat i Armengol

Literatura
Rosa Fabregat i Armengol
© Esther Remacha
literatura lit
Escriptora.
Cervera, Segarra, 3 de febrer de 1933

Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya. Ha publicat diversos reculls poètics, amarats d’intimisme: Estelles (1978), El cabdell de les bruixes (1979), Temps del cos i tretze llunes de maduixa (1980), Balda de la vida (1991), conjuntament amb tres poemaris inèdits (Ancorada en la boira, Càbala, i Cant dels orígens) en el volum Ancorada en la boira. Obra poètica 1953-1993 (1994). Posteriorment publicà Cartes descloses (1998), Rèquiem per a una poeta (a Maria Mercè Marçal) (1999), El ble i la llum (2003), Cauen instants (2004), Roses de sang (2005) i A la vora de l’aigua (2008). El 2012 publicà La temptació de vol. Obra poètica 1994-2011.

És autora també de les novel·les Laberints de seda (1981), de caràcter autobiogràfic, i de dues obres amb un personal estil de ciènciaficció: Embrió humà ultracongelat nº F-77 (1984) i Pel camí de l’arbre de la vida (1985), ambdues reeditades conjuntament sota el títol de La dama del glaç (1997). Altres novel·les que ha publicat són El turó de les forques (1983), La capellana (1988), Francina i la Providència (1995) Sóc l’Iris (2006), Hereus i brodadores (2008). L'any 2009 es publicà Tots els contes de Rosa Fabregat, a cura de Maria-Pau Cornadó. És també autora de l’estudi Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle XX (2001). El 2017 rebé la Creu de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2017-04-12
Llegir més...