i Antoni Fabrés i Costa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Fabrés i Costa

Autoretrat d’Antoni Fabres i Costa
© Fototeca.cat
pintura pint i escultura escult
Pintor i escultor.
Gràcia, Barcelona, 1854 — Roma, 1938

Es formà a Llotja, a Barcelona. Guanyà una pensió per a estudiar a Roma (1875), on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarel·lista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil. Col·laborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país. Després de residir un quant temps a Barcelona (1886-94), s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic (1903) com a inspector general de belles arts, i hi féu una important tasca museística i pedagògica. Tres anys després tornà definitivament a Roma. Fou un dels artistes més premiats oficialment: grans premis internacionals de París (1901) i de Lió (1902), entre altres. La seva obra fou adquirida per museus de Roma, Estocolm, Mèxic, Buenos Aires, Filadèlfia, Nantes, Berlín, Madrid, la Corunya, Barcelona, etc. Malgrat la seva inicial preferència per l’escultura, fou eminentment un pintor, anecdotista i de tècnica minuciosa i perfeccionista, perpetuador dels motlles de Fortuny o Romà Ribera; per això mai no fou ben acceptat per la crítica catalana, més identificada amb l’art de l’època. Donà bona part de la seva obra als museus d’art de Barcelona el 1926.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...