i Carles Fages de Climent i Climent de Contreras | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Carles Fages de Climent i Climent de Contreras

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 — Figueres, Alt Empordà, 2 d’octubre de 1968

De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i féu la tesi doctoral (que no arribà a defensar) a Madrid. A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d'Ors, del qual fou deixeble. De jove excel·lí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost, que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el féu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme. A aquest, hi contribuí decisivament la seva posició conservadora durant el franquisme, bé que no s’identificà amb el règim per raó, sobretot, del seu catalanisme. En vida publicà Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938), Balada del sabater d’Ordis (1954), la seva obra considerada més important, il·lustrada, com altres, per Salvador Dalí, de qui fou amic, i Poema dels tres reis (1955). Autor de la novel·la històrica Climent (1933), cruel biografia d’alguns dels seus avantpassats, escriví també obres teatrals, centrades en motius històrics o populars empordanesos (El bruel, 1928; El jutge està malalt, 1935; La dama d’Aragó, 1955). Gran part de la seva obra ha restat inèdita. Pòstumament es publicaren dos llibres de Sonets (1979), el recull Somni del Cap de Creus (2003) i el bestiari Zoo (2013). L’any 2002 hom publicà un volum amb una part dels seus nombrosíssims Epigrames a l’estil de Juvenal, sovint sagnants, i el 2015, unes Memòries.

Data de revisió: 
2015-02-13
Llegir més...