Fajardo

Llinatge noble originari de Galícia.

Hom dona com a estirp Gonzalo Ovéquez (s XI). El seu besnet Pedro Suárez passà a Extremadura, on fou cognominat Gallego. El rebesnet d’aquest, Pedro Suárez Gallego, senyor de Santa Maria d’Ortigueira, fou pare de Fernando Pérez Gallego, mestre de l’orde d’Alcántara, i aquest, oncle de Pedro Ibáñez Gallego, senyor d’Ortigueira, després conegut com a Pedro Ibáñez Fajardo. El fill d’aquest darrer, Juan Pérez Fajardo, passà a Múrcia, on s’establí, el 1369, per sotmetre aquell regne a l’obediència d’Enric II. El seu fill Alonso Yáñez Fajardo (mort el 1396) fou el primer adelantado major hereditari del regne de Múrcia (1383) i primer senyor d’Alhama i Molina. Dels seus tres fills, Juan Alfonso Fajardo y López de Ayala continuà la línia dels senyors d’Alhama i Molina i barons d’Albudeite, que passà als Puixmarín, Pedro López Fajardo y López de Ayala formà la línia dels senyors de Caravaca, Ceheguín i Tovarra, i Alfonso Yáñez Fajardo y Rodríguez de Avilés (mort el 1445) conquerí Vélez Blanco, Vélez Rúbio i Xiquena (1436), obtingué la senyoria de Mula i heretà el càrrec d'adelantado major. El seu fill Pedro Fajardo y de Quesada (mort el 1482) obtingué l’alcaldia hereditària de Llorca i el títol del senyor i comte de Cartagena, que heretà la seva filla Luisa Fajardo y Manrique, casada (1477) amb Juan Chacón y Albarnaes, senyor de Casarrubias del Monte i comptador major de Castella. Els béns materns i el cognom foren heretats per llur fill gran, Pedro Fajardo y Chacón (mort el 1520), comanador major de Lleó i primer marquès de Los Vélez (1507). Aquest tingué dos fills: el petit fundà la línia dels marquesos de San Leonardo (1649), i l’hereu, Luis Fajardo y de la Cueva (mort el 1575), fou primer marquès de Molina (1535), comanador de Caravaca a l’orde de Sant Jaume i capità general del regne de Granada. Aquest tingué dos fills: el segon formà la línia dels marquesos d’Espinardo, i l’hereu, Pedro Fajardo y Fernández de Córdoba (mort el 1579), tercer marquès de Los Vélez i segon de Molina, comanador major de Sant Jaume, es casà en segones núpcies amb Mencia de Requesens i Zúñiga, baronessa de Castellvell de Rosanes, hereva dels Requesens. Foren pares de Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, primer marquès de Martorell i lloctinent de València (1628-31), on morí, pare de Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel i avi de Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo. La línia s’extingí amb la germana d’aquest darrer, Maria Teresa Fajardo de Requesens-Zúñiga, que aportà l’herència a la descendència que tingué amb Ferran de Montcada-Aragó, duc de Montalto i de Bivona.