La seva infantesa i joventut estigueren marcades per les desavinences amb el seu pare, jutge, el fracàs escolar i un caràcter inestable. El 1911 prengué part en un intent de suïcidi mutu en el qual matà un amic seu, de resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric. L’addicció a l’alcohol i a les drogues el portà reiteradament a delinquir, a la presó i a centres de desintoxicació, però mai no aconseguí rehabilitar-se.
Després d’una primera novel·la expressionista, Der junge Goedeschal (‘El jove Goedeschal’), adoptà el punt de vista de la Nova objectivitat, i la seva atenció se centrà en temes socials, bàsicament les dificultats de la classe mitjana durant la crisi econòmica a la república de Weimar. El 1931 publicà la seva primera novel·la important, Bauern, Bonzen und Bomben (‘Pagesos, cacics i bombes’), que basà en la seva experiència com a inspector de granges. Amb la crònica de les dificultats d’un modest empleat que narrà a Kleiner Mann, was nun? (‘I ara què, homenet?’, 1932), obtingué un renom que li permeté viure de la literatura. Wer einmal aus dem Bleichnapf frisst (‘Qui ha menjat d’un plat de llauna’, 1934), sobre la reinserció fallida d’un expresidiari, rebé dures crítiques del règim nazi, i des d’aleshores fins a la fi de la guerra es dedicà a la literatura d’evasió (llevat de Wolf unter Wölfen, ‘Llop entre llops’, 1937, retirada de les llibreries per les autoritats).
Establert a Berlín des del 1945, on treballà com a periodista, retornà al seu estil anterior i publicà Jeder stirbt für sich allein (1947, traduïda al català amb el títol Sol a Berlín, 2011), novel·la sobre la resistència. Pòstumament, aparegué l’autobiogràfica Der Trinker (‘El bevedor’, 1950).