Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy (1923-38) i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France. A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque (1922), dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946.