Titulat el 1873, és autor de dos palaus de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Canvià la seva trajectòria inicial —edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya (1897-99), a Barcelona, on combinà el ferro i el maó vist— per un Modernisme retòric i inflat (monument a Rius i Taulet, 1897-1901; monument a Pitarra, 1906; tinença d’alcaldia de la Concepció; casa al carrer d’Avinyó, tots a Barcelona). Arquitecte municipal en cap de Barcelona des del 1889 —càrrec que guanyà en competència amb Domènech i Montaner—, hom li retreia uns suposats compromisos amb la casa Ballarín, raó per la qual devia emprar tan sovint el metall en les obres públiques (fanals del passeig de Gràcia i a altres carrers de Barcelona). Amplià l’edifici de l’antic Arsenal, al parc de la Ciutadella de Barcelona (1915), amb finalitat museística. Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1899-1900).
Fanal modernista de Pere Falqués i Urpí
© Fototeca.cat
Arquitecte.