Port pesquer i de comerç de productes agrícoles i nucli d’indústria cotonera. Fundada per Ptolemeu II Filadelf (segle III aC), decaigué, i fou repoblada pels habitants de Salamina; el 647 fou destruïda pels àrabs. Fou capital (1291) durant la dinastia dels Lusignan. Des d’aleshores hi hagué cònsols de catalans; al llarg del segle XIV, però, i a causa del monopoli de Gènova sobre la ciutat, el comerç català hi minvà i es localitzà en uns altres ports de l’illa, i s’hi extingí definitivament l’ocupació veneciana (1489). El 1571 caigué a les mans dels turcs i decaigué la seva prosperitat. Des del segle XIX fou colònia britànica, i el 1960 s’independitzà, amb la resta de l’illa. Hi predomina l’arquitectura gòtica: església de Sant Jordi dels Llatins (segle XIII), catedral de Sant Nicolau (segles XIII-XIV), i esglésies dels Sants Pere i Pau i de Sant Jordi dels Grecs (segle XIV); el castell és dels segles XIII-XV.