Urbà Fando i Rais

(Barcelona, 27 de juny de 1855 — Porto, Portugal, maig del 1911)

Compositor, director i organista.

Inicià els estudis a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona i continuà els estudis de piano i d’orgue al Conservatori de Música del Liceu. Fou director dels cors del Gran Teatre del Liceu i també dirigí petites companyies itinerants de sarsuela i opereta. Força apreciat en el seu temps, participà en la creació del teatre líric català. Entre els seus primers èxits hi ha L’illa tranquil·la i El príncep del Congo (1894), que prenien com a referència obres del repertori líric. El 1895 inicià una carrera prometedora a les temporades del teatre Jardí Espanyol. L’obra més coneguda fou, sens dubte, Lo somni de la Innocència, amb llibret de Conrad Colomer (1895), representada més de cent vegades el 1895 i que arribà a les tres mil funcions al principi del segle XX. Aquestes composicions són hereves de l’estètica de l’anomenat género chico. Davant de l’èxit obtingut, escriví una segona i una tercera parts de l’obra: Verdalet, pare i fill i Lo senyor Palaudàrias, també amb text de C. Colomer.