i Pau Faner i Coll | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pau Faner i Coll

Literatura
Pau Faner i Coll
© Fototeca.cat
literatura lit
Narrador.
Ciutadella, Menorca, 4 d’abril de 1949

A partir del seu primer llibre, Contes menorquins (1972), publicà un seguit de narracions i novel·les que representen una renovació de la prosa menorquina i la introducció a la literatura catalana dels models imaginatius i fabuladors del realisme màgic amb una gran riquesa verbal i d’invenció: L’Arcàngel (1974) i Un regne per a mi (1975) —que li valgueren el premi Ciutat de Palma i el Sant Jordi, respectivament—, El camp de les tulipes (1976), Potser només la fosca (1979), Amb la mort al darrera (1980), Lady Valentine (1984), premi Víctor Català, Fins al cel (1984), premi Josep Pla i premi Joan Crexells, i Viatge de nit (1986). Amb Moro de rei (1988) guanyà el premi Ramon Llull, i el 1992 el Sant Joan amb Mal Camí i bon senyor . En l’àmbit de la literatura infantil, és autor de narracions — El camí de roques negres (1991), Les noces del cel i la terra (1997)— i teatre — El gorg blau i Mon senyor (1995)—.Ha alternat el conreu literari en llengua catalana i castellana ( Caballos de carga , 1984; AEIOU , 1986, i Flor de sal , 1986, premi Nadal) amb la pintura.

Llegir més...