Estudià a Bolonya i es doctorà en dret civil i canònic a Pisa (1567), on fou ordenat prevere. Fou arxipreste de la catedral de Torres, i el 1590 fou nomenat bisbe de Bossa. Celebrà un sínode (les actes del qual foren publicades). Escriví un memorial i un tractat a favor de la primacia del bisbe de Sàsser enfront del de Càller. Publicà el primer llibre de De rebus sardois (Càller, 1580), però morí i deixà manuscrita la major part de la seva obra, publicada el 1835: De chorographia Sardiniae libri duo i De rebus sardois libri quator. Seguidor, en part, de l’obra de Segimon Arquer, és considerat com el pare de la historiografia sarda.