A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals. En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre.
El topònim, motivat per la presència d’una farga (esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII) que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII. El lloc s’anomenava antigament Ponts. Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe Rodolf d’Urgell consagrà l’església de Sant Miquel; el document menciona, així mateix, una torre que hi havia, bastida en la roca “super villam Pontes”. El 992 el prevere Bo va donar l’església de Sant Miquel a Santa Maria de la Seu. A la primeria del segle XII, el lloc pertanyia als Caboet, que posseïen la vall de Sant Joan i la d’Andorra en feu dels bisbes d’Urgell. Pervingué posteriorment als vescomtes de Castellbò, que l’integraren al quarter de Castellciutat. Sembla que la força fou reconstruïda pels Foix a la primera meitat del segle XIII. En endavant continuà vinculada als Castellbò, sota el nom de la bastida de Ponts (i dita també la bastida d’en Donat, pel nom d’un del primers castlans que hi tingueren els vescomtes). Per la seva situació, era la clau de les comunicacions entre l’Urgellet i Andorra. La bastida de Ponts fou destruïda pels francesos en la guerra dels Segadors.
El cens del 1860 esmenta la Caseta de la Farga i, vora seu, la Fagina de Moles, que era una fàbrica de maons, i, no gaire lluny, el santuari de Sant Roc. Aquesta església, de la qual només resta l’absis, semicircular, amb arcuacions llombardes, segurament és la que antigament era dedicada a sant Miquel. Avui, a la Farga de Moles hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d’Urgell. El llogaret formà part de l’antic terme d’Arcavell i juntament amb aquest poble formen actualment una entitat municipal descentralitzada.