Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes (1958-62), a Barcelona. Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de Pedralbes de Barcelona, 1960-61), les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat (1963), i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona (1968), l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia (1977), l’edifici del Banc Industrial de Catalunya (1980) i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona. L’any 1994, amb el seu fill Frederic Fargas i Teixidó, establí l’estudi Fargas i Associats.
Fou professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1967-69), degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1970-72) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU (1987-91). L’any 1996 ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.