i Sebastià Farnés i Badó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sebastià Farnés i Badó

Literatura
Sebastia Farnes i Bado
© Fototeca.cat
història del dret hist dr i literatura lit
Advocat, taquígraf i escriptor.
Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1854 — Barcelona, 1934

Fundà “L’Arc de Sant Martí”, setmanari catalanista publicat al poble de Sant Martí de Provençals (1884-91), del qual fou redactor, i col·laborà al “Diari Català”, “La Renaixença”, “La Veu de Catalunya” i “El Pensament Català”, entre altres. Edità reculls i estudis de caràcter folklòric, com Narracions populars catalanes i Paremiologia comparada (volum I, 1913), de la qual restà inèdita la major part de l’obra. Com a bibliotecari del Foment del Treball Nacional, traduí el sistema decimal de Brussel·les i l’aplicà per primer cop al país. Fou taquígraf oficial a l’Exposició Universal del 1888. Cal remarcar la seva ponència Reivindicació del llenguatge a les escoles primàries, un dels primers documents sobre la totalització del llenguatge català a les escoles. Deixeble de Josep Balari i Jovany, fundador i animador de l’Institut Taquigràfic i autor de Diccionario según el método Garriga, Taquigrafía castellana , i Taquigrafia catalana. De la seva obra literària cal tenir en compte Rondalles i La borda (novel·la de tema social). Formà part de l’equip dels fundadors de l’Orfeó Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...