De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista. Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya (novembre del 1931), i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre del 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933). El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa. Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972. Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig del 1936).