Estudià a Barcelona, Jena i Zuric. Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patología y clínica médica (1951). Publicà el manual Medicina interna , en dos volums, a partir de la revisió de l’obra que Domarus publicà el 1929. Fou catedràtic de medicina interna a Barcelona (1959-60) i de patologia i clínica mèdica a Salamanca (1960-64). Tornà a Barcelona, on fundà i dirigí l’Escola d’Hematologia del departament de medicina interna de la Universitat, on exercí un important mestratge. Presidí diverses associacions científiques i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i d’altres entitats estrangeres.
Pere Farreras i Valentí
© Fototeca.cat
Metge i catedràtic.