Deixeble de l’Accademia de Florència (1846). Començà fent pintura d’història. Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar: La battaglia di Magenta (1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència). L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants. L’evolució de la seva pintura el portà, després del 1861, a una gran simplificació de la forma, ben típica dels macchiaioli: La Rotonda dei Bagni Palmieri (1866, Galleria d’Arte Moderna, Florència). El 1875 admirà Manet a París. Tornà a Florència, on, des del 1886, fou professor a l’Accademia i predicà el foment d’un estil personal de cadascú. Bàsicament paisatgista, tot i que féu també notables retrats, la seva obra és la d’un dels millors realistes europeus que emprà ja solucions similars i paral·leles a les de l’impressionisme francès.