Josep Faulí i Olivella

(Barcelona, 8 de setembre de 1932 — Barcelona, 6 d’octubre de 2006)

Josep Faulí i Olivella

© Fototeca.cat

Periodista i crític literari.

Periodista i escriptor. Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana. Col·laborador de La Vanguardia, Destino i altres diaris i revistes, fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona. Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació: del 1962 a 1976 dirigí al Diario de Barcelona una secció dedicada a llibres en català i col·laborà regularment a Serra d’Or i al setmanari Tele/estel durant la seva curta existència (1966-70). Després del franquisme, fou el primer director del diari Avui (1976-77), que tornà a dirigir uns mesos a l’any 1986, a més de col·laborar-hi sovint en les pàgines d’opinió.

Fou cap de premsa a la Generalitat, primer en el govern de Josep Tarradellas (1977) i després en el de Jordi Pujol fins el 1985. El 1987 fou cofundador del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. El 1997 fou nomenat primer president del Consell Audiovisual de Catalunya.

Secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona (1980), publicà llibres de tema divers, entre els quals Costa Brava (1965), Vida de Joan Prim (1966), Calaix de crític (1973), Notes sobre l’any 1906 (1973), L’Interludi tràgic 1939-1975 (1981), Premis literaris catalans (1983), De Simenon a Maigret (1986), El pensament polític de Jordi Pujol (1988), Diccionari de catalans de ficció (1995), Les revistes culturals en català (1995), Novel·la catalana i guerra civil (1999), Els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili (1941-1977) (2002) i Els primers 40 anys d’Òmnium Cultural (2005). L’any 1992 rebé la Creu de Sant Jordi.