i William Faulkner | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

William Faulkner

William Faulkner
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor nord-americà.
New Albany, Mississipí, 25 de setembre de 1897 — Oxford, Mississipí, 6 de juliol de 1962

Descendent d’uns rics hisendats, estudià poc temps i exercí diverses professions. Publicà un llibre de poemes: The Marble Faun (‘El faune de marbre’, 1924). Cercà temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la guerra de Secessió; la novel·la Soldier's Pay (‘La paga del soldat’, 1926) el donà a conèixer. Fou famós a França, on li fou concedida la Legió d’Honor, abans que als EUA, on era considerat un cronista de la decadència, la perversió i la crueltat humanes. Oxford, on es comprà una granja el 1932, és el “Jefferson” de les seves novel·les, marc d’una gran part de la seva obra narrativa, amb les passions dels seus habitants, negres i blancs, en contraposició tràgica i constant. Escriví les novel·les Sartoris (1929), The Sound and the Fury (‘El soroll i la fúria’, 1929), As I Lay Dying (‘Mentre agonitzo’, 1930; traducció catalana, 1968), Sanctuary (‘Santuari’, 1931; traducció catalana, 1970), Light in August (‘Llum d’agost’, 1932; traducció catalana, 1965), Absalom, Absalom! (1936), The Unvanquished (‘Els invençuts’, 1938), Intruders in the Dust (‘Intrús en la pols’, 1948; traducció catalana, 1969), Requiem for a Nun (‘Rèquiem per a una monja’, 1950; traducció catalana, 1967), A Fable (‘Una faula’, 1955) i The Reivers (‘Els lladregots’, 1962). Li fou concedit el premi Nobel de literatura el 1949 i el premi Pulitzer el 1955.

Col·laboració: 
BVe
Llegir més...