i Andreu Febrer i Callís | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Andreu Febrer i Callís

Literatura
poètica poètica
Poeta.
Vic, Osona, 1375/80 — Vic, Osona, 1437/44

Fill d’Andreu Febrer (Vic, 1352-?) i de Francisca Callís, probablement neta de Barchinona Calis, la primera persona d’aquest cognom que detingué el domini útil del mas el Callís (Orís), d’on era també el jurista Jaume Callís (~1370-1434), fill de Sibilia Callis, cosina segurament de Francisca.

El 1398, quan ocupava el càrrec d’escrivà de Martí I l’Humà, prengué part en la croada contra Barbaria. Després fou cambrer del rei Martí el Jove de Sicília, al servei del qual intervingué activament en l’acció contra el rebel Artal d’Alagó i en negocià l’extradició a la cort francesa. El 1418 Alfons el Magnànim el nomenà castellà del castell Ursino de Catània (Sicília), i ostentà els càrrecs d’algutzir i cavallerís reial. Prengué part en l’expedició a Sardenya i a Còrsega del 1420, i després li foren encomanades gestions diplomàtiques. Entre els anys 1429 i 1437 és atestat a Barcelona, i en aquesta darrera data sortí cap a Nàpols comandant cent ballesters.

Com a poeta líric, té, a més d’un sirventès i una cançó sobre la croada del 1398, poesies d’elogi cortesà (a les dames de la cort comtal de Cardona, a una reina de Sicília, potser Maria, muller de Martí el Jove) i onze composicions amoroses, adreçades a una no identificada Na Beatriu (cantada amb els senyals Loindan’ Amor i Passabeutats), en les quals dominen les actituds trobadoresques, d’estil preciosista i filigranat, imitant Arnaut Daniel, Jaufré Rudel i Cerverí de Girona, i amb una lleugera influència de la lírica francesa del segle XIV quant a les estrofes. El seu català és fortament impregnat de formes i de solucions provençals, fet que dona als seus versos un to artificiós i arcaïtzant. La seva obra lírica sembla tota anterior a l’any 1400; el 1429, essent a Barcelona, acabà la traducció de la Commedia de Dant, primera en vers coneguda a Europa, que aviat es feu famosa (la cita amb elogi el marquès de Santillana al seu Prohemio). Es tracta d’una versió íntegra, en tercets encadenats com l’original, que, malgrat els errors de traducció i l’arbitrarietat lingüística, representa un considerable esforç d’assimilació.

Col·laboració: 
MRi / FeLM
Data de revisió: 
2018-12-18
Llegir més...