i Federació de Joves Cristians de Catalunya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Federació de Joves Cristians de Catalunya

Sigla de laFJC
Sigla de laFJC
catolicisme catol
Moviment de joventut promogut per Albert Bonet i Marrugat, que en fou consiliari general fins pel juliol del 1936, i pels Sacerdots Amics dels Joves .

Nascuda arran d’uns articles de Bonet en “El Matí”, al començament del 1931, recollits aquell mateix any amb el títol Un viatge de cara als joves, volia ésser “un gran moviment de joventuts catòliques”, no “adherit a cap partit polític” i “per damunt de tots els partits i les escoles”. D’un arrelament al país integral i no gens dissimulat, s’imposà com a lema la frase atribuïda a Torras i Bages “Catalunya serà cristiana o no serà”. Pel març del 1931 en fou constituït el consell federal provisional, amb Fèlix Millet i Maristany com a president, Pere Tarrés i Claret i Alexandre Simon com a vicepresidents i Ferran M.Ruiz-Hébrard com a secretari —tots foren reelegits definitivament el 1932—, i el 4 de desembre del mateix any 1931 començà a sortir el setmanari “Flama”, òrgan de la Federació, que escampà arreu el manifest Als joves cristians de Catalunya. Malgrat els entrebancs i les suspicàcies de les dretes —que acusaven la Federació de nacionalista i de “modernista” i creien que llevava energies a l’Obra d’Exercicis Parroquials i a les Congregacions Marianes— i de les esquerres —que consideraven feixista la línia del moviment, caracteritzat per mítings vibrants i reunions multitudinàries—, la FJC s’escampà per totes les diòcesis catalanes. El 1932 foren creades les seccions d'avantguardistes —nois de 10 a 14 anys—, que a partir del 1933 tingueren com a òrgan “L’Avant”, i a poc a poc s’organitzaren les distintes sotsfederacions professionals (agrícola, escolar, obrera, de dependents, universitària) i les agrupacions que promovien la cultura, el cant, l’esport i l’excursionisme. Pel juliol del 1936 hi havia uns catorze mil fejocistes —entre quinze i trenta-cinc anys— i uns vuit mil avantguardistes, i la Federació controlava un bon nombre de publicacions, la més important de les quals era el diari El Matí. En esclatar la guerra civil, Millet i altres fejocistes fugiren i col·laboraren amb els insurrectes; una bona part dels qui restaren a Catalunya foren afusellats o perseguits; d’altres lluitaren a l’exèrcit republicà. Ruiz-Hébrard, ratificat com a president efectiu el 1937, mirà de reorganitzar la Federació i de treballar per la pau i per la reconciliació. El 1939, després de l’ocupació de Barcelona, hi hagué un intent de continuar-hi la Federació amb l’estructura d’abans de la guerra, però l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara preferí d’establir-hi només l’Acció Catòlica unificada.

Col·laboració: 
JMaM
Llegir més...