Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria. Defensà també la unió entre la UGT i la CNT. Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats. El secretari general fou Andreu Nin. Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana.