El 1942 interpretà el seu primer film El peñón de las ánimas de M. Zacarías. Formà parella amb Jorge Negrete, que fou el seu tercer marit, i molt aviat es convertí en la primera i única vamp del cinema mexicà. Treballà per tota l’Amèrica Llatina i també per Europa, on gaudí d’una gran popularitat. Sobresortí en les obres dirigides per Emilio Fernández ( Enamorada, Río Escondido, Belleza maldita ), així com a French Can-Can (1954) de J. Renoir, Los ambiciosos (1959) de L. Buñuel, La casa de cristal de L. Alcoriza (1967), i La Generala (1971), de J. Ibáñez, després de la qual es retirà. Publicà les memòries Todas mis guerras (1994).