Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1355 participà, amb el seu oncle, Galceran de Fenollet, en la guerra de Sardenya, i després en la guerra dels Dos Peres, on fou fet presoner (1363), dins el castell de Magallón, la defensa del qual comandava. Vengué (1357) la seva part de la baronia de Jóc a Ramon de Perellós. El 1367 era en el seguici d’Enric de Trastàmara, i el 1371 el rei Pere III l’elegí conseller, d’entre els de la Lliga de Convenença, per resoldre el conflicte sobre la immunitat judicial dels barons i les imposicions senyorials. El 1372 fundà un benefici a la capella del castell reial de Perpinyà, per al descans de l’ànima de la seva primera muller, Sibil·la de Narbona (filla del vescomte Eimeric V), amb la qual s’havia casat el 1353 i a la qual havia llevat la vida en circumstàncies desconegudes. El 1373 rebutjà, a Panissars, una temptativa d’insurrecció de l’infant Jaume de Mallorca. Incrementà els seus dominis amb la baronia (antic vescomtat) de Castellnou i el castell de Bellpuig, comprats (1372) a Berenguer (I) de Castellnou, i la baronia de Mosset, comprada (1374) als consorts Berenguer d’Oms i Beatriu de Saga. El 1374 passà al servei del duc de Girona, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya. El 1375 Pere III li atorgà la plena jurisdicció de les seves senyories, i el 1376 el designà un dels dos comissaris per negociar, amb el legat del papa, cardenal Guilles Aysselin, arquebisbe de Narbona, sobre la indemnització de Lluís d’Anjou, que es proclamava hereu dels territoris continentals del regne de Mallorca. Vers el mateix temps, i com a conseqüència d’una guerra privada que l’havia oposat als membres del llinatge dels Oms, signà un tractat de pau i treva, en presència de Ramon de Perellós, senyor de Jóc, governador dels comtats. Féu testament pel juliol del 1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere, i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santa Pau.