Károly Ferenczy (Viena 1862 — Budapest 1917), pintor, començà a pintar sota la influència de Bastien-Lepage, i es convertí en figura capdavantera de l’escola de Nagybánya. Els seus quadres plein air, pintats amb colors vius i amb taques vigoroses (Octubre, Vespre marcenc, Matí assolellat) influïren decisivament en l’evolució de la pintura hongaresa del s. XX. El seu fill Béni Ferenczy (Szentendre, Pest 1890 — Budapest 1967) fou escultor. Superat un curt període cubista, cap als anys trenta cristal·litzà un llenguatge formal propi, basat en l’observació atenta i sensitiva del cos i del moviment humà, a la manera dels clàssics del Renaixement. Tenia predilecció pels gèneres de la medalla i el retrat. La seva filla Noémi Ferenczy (Szentendre, Pest 1890 — Budapest 1957), tapissera, es decantà per un estil que construïa amb grans taques de colors. Utilitzava com a fons motius ornamentals, sobre els quals les figures humanes creixien a mides monumentals. Entre les seves obres destaquen El bon pastor, Paleta i Dona traginant llenya.