Descobert pel grup ultraista, dirigit per Borges, els anys vint, més tard fou el patriarca del moviment invencionista, al començament dels anys cinquanta. La seva obra anticipà moltes troballes de la narrativa actual: la fi de l’omnipotència del narrador, el concepte d’"obra oberta”, la prioritat de la metafísica sobre la psicologia, etc. Fou amic de pensadors anarquistes de final de segle (Lugones, Ingenieros, Molina y Vedia), amb els quals intentà la creació d’una colònia socialista a l’alt Paranà. Publicà No toda es vigilia la de los ojos abiertos (1928), Papeles de Recienvenido (1929) i Una novela que comienza (1941). Pòstumament aparegueren Poemas (1953) i Museo de la novela eterna (1967).