i Jesús Fernández Santos | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jesús Fernández Santos

literatura lit
Novel·lista i contista castellà.
Madrid, 9 de novembre de 1926 — Madrid, 2 de juny de 1988

Participà en les activitats teatrals universitàries com a director i actor. La seva novel·la Los bravos (1954) s’insereix en el realisme social. Posteriorment es decantà cap a una narrativa de temàtica més intimista, centrada en l’exploració del món interior dels personatges. D’entre els seus llibres de narracions es destaquen: Cabeza rapada (1958), Las catedrales (1970), A orillas de una vieja dama (1979) i Las puertas del edén (1981). D’entre les seves novel·les cal citar: En la hoguera (1957), La que no tiene nombre (1977), Extramuros (1979), Cabrera (1981), Jaque a la dama (1982) i El griego (1985). Ha dirigit diversos documentals (España 1800, 1958 i El Greco, 1961), algun llargmetratge (Llegar a más, 1963), ha escrit guions i ha col·laborat com a crític cinematogràfic en diferents publicacions.

Llegir més...