Diputat del partit conservador des del 1872, fou ministre de governació (1885), de gràcia i justícia (1890) i d’hisenda (1899 i 1902) i president del consell de ministres (1903 i 1905). Al ministeri d’hisenda emprengué una política de sanejament financer després del desastre colonial del 1898, mitjançant la llei de pressuposts de 1889-1900, que preveia, entre altres mesures, la suspensió de l’amortització del deute públic i l’aplicació de l’impost d’utilitats. Del 1900 al 1909, malgrat les crítiques que suscità el seu projecte i els disturbis que provocà el Tancament de Caixes , els pressuposts generals es liquidaren amb superàvit.
Raimundo Fernández y Villaverde
© Fototeca.cat
Polític.