i Gonzalo Fernández de la Mora y Mon | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gonzalo Fernández de la Mora y Mon

ciències polítiques polít
Polític.
Barcelona, 30 d’abril de 1924 — Madrid, 10 de febrer de 2002

Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid. El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees. El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques. El 1975, creà, amb Antonio M.de Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d'Alianza Popular. Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de M.Fraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el frustrat partit Derecha Democrática Española. Des d’aleshores s’ha mantingut allunyat de la política activa. Autor d’assaigs filosòfics, com Ortega y la generación del 98 (1961), i polítics, entre els quals es destaca El crepúsculo de las ideologías (1960).

Llegir més...