És format per 22 illes, de les quals 18 són habitades, d’origen volcànic i molt muntanyoses, recobertes de pastures i torberes. El clima hi és oceànic, amb temperatures suaus, per influència del corrent de la deriva nord-atlàntica, i molt humit (1.600 mm anuals de pluja), amb precipitacions freqüents a la tardor i a l’hivern. Els principals recursos econòmics són la pesca (bacallà, arengs i balenes), que ocupa un 40% de la població activa, i la cria d’ovins, per a llana i pell. Els conreus, escassos, són d’ordi, patates i naps. La capital és Tórshavn, port de pesca important.
Fou ocupat al segle IX per noruecs, que absorbiren la població celta que hi havia. Independent fins el 1035, pertangué a la unió de Kalmar (1397), i després, a Dinamarca. Foren ocupades per la Gran Bretanya (1807-14), i hom les tornà a Dinamarca per la pau de Kiel. A la primeria del segle XX reclamaren l’autonomia i àdhuc la independència, i durant una nova ocupació britànica (1940-44) aquesta reivindicació cristal·litzà definitivament. El 1948 els fou concedida l’autonomia, amb una assemblea legislativa, govern, bandera i unitat monetària (krona) pròpies, i des del 1953 dos diputats representen les illes davant el parlament danès.