Rei de Romans (1531) i de Germània (1556). Segon fill de Felip I de Castella i de Joana I de Castella i de Catalunya-Aragó, passà la infantesa al costat de l’avi matern, Ferran II el Catòlic, i més tard, a Flandes, completà la seva educació en un ambient erasmista. Per cessió del seu germà, l’emperador Carles V, des del 1521-1522, governà els dominis patrimonials dels Habsburg (Alta Àustria i Baixa Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, Tirol, Württemberg i Sundgau), i el 1527, com a espòs de la reina Anna d’Hongria i Bohèmia, fou designat per a regir ambdós estats. A Hongria hagué de combatre Joan Zapolya, candidat al tron d’un sector de la noblesa i del soldà Solimà II el Magnífic; aquestes lluites afavoriren l’expansió dels otomans, que conqueriren una bona part de la plana hongaresa, assetjaren Viena (1529) i obtingueren un tribut anual de 30 000 ducats. Ferran secundà la política religiosa del seu germà; s’esforçà per conciliar catòlics i protestants, sol·licità del papat concessions a favor dels dissidents, negocià el tractat de Passau (1552) i preparà la pau d’Augsburg (1555). El 1556 Carles li cedí el títol imperial, que fou ratificat dos anys després.