Segurament fou fill de Gonzalo Fernández (repoblador de Clunia i de Lara) i de Muniadona. Documentat a partir del 929, dos anys després prengué part en la lluita contra Alfons IV de Lleó i a favor de Ramir II. Aquest, quan fou rei, el nomenà comte de Castella.
Col·laborador de Ramir II de Lleó, la seva intervenció en la repoblació de les terres de Salamanca, Palència i Segòvia no fou aprovada pel rei lleonès. Empresonat (945), recobrà la llibertat dos anys després; casà la seva filla Urraca amb Ordoni III de Lleó, el qual li concedí la titulació de princeps. Ajudà Ordoni IV, revoltat contra Sanç I de Lleó, però el 960 fou fet presoner pel rei Garcia III de Navarra. Recobrada la llibertat, dedicà els darrers anys del seu govern a organitzar el seu comtat. Havia lluitat per defensar una societat lliure contra el sentit unitari i centralista de la monarquia lleonesa.
La seva personalitat ha nodrit el temari de l’èpica i el llegendari castellà (poema de Fernán González).