Fill de Sanç IV i de Maria de Molina, heretà el tron el 1295, però no regnà fins que fou declarat major d’edat (1301); durant aquells anys es produïren contínues conspiracions que intentaren de destronar-lo. Per la sentència arbitral de Tarassona (1304) foren fixats els límits territorials amb Aragó. Juntament amb Portugal i Catalunya-Aragó volgué combatre (1308) el regne de Granada (tractat d'Alcalá de Henares), però aquesta empresa fou abandonada per la defecció d’una gran part dels nobles, i hom només pogué conquerir Gibraltar (1309). Del seu matrimoni amb Constança, filla de Dionís I de Portugal, en nasqué l’hereu, Alfons XI de Castella.