Fill segon del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen. El 1889 fou designat hereu pel seu oncle Carles I, que no tenia successió directa. A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels aliats (1916-18). Ocupada Bucarest pels alemanys (1916), es refugià a Moldàvia. Amb la victòria aliada (1918), uní Transsilvània, Bessaràbia, Bucovina i gairebé tot el banat de Temesvár, a Romania. El 1921 emprengué una reforma agrària. Deixà el tron al seu net Miquel I a causa del matrimoni morganàtic del seu fill Carles II.