i Jaume Ferran i Clua | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Ferran i Clua

Jaume Ferran i Clua
© Fototeca.cat
història de la medicina hist med i microbiologia microb
Metge i bacteriòleg.
Corbera d’Ebre, Terra Alta, 1 de febrer de 1851 — Barcelona, Barcelonès, 22 de novembre de 1929

Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873. Es dedicà també a la pintura, a Tortosa, on fou condeixeble de Francesc Gimeno, amb el qual anà sovint a pintar paisatges, Interessat per la bacteriologia, féu investigacions sobre les malalties epizoòtiques. El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians. El 1884 fou comissionat per l’ajuntament de Barcelona per a estudiar l’epidèmia de còlera a Marsella i a Toló. Prenent per base el descobriment del Bacillus virgula del còlera, fet per Koch el 1883, i els mètodes de vacunació de Pasteur, assolí, amb la col·laboració d’Innocent Paulí, una vacuna contra el còlera en el moment en què se n'estenia la darrera gran epidèmia (1885). El doctor Amalio Gimeno, aleshores a la facultat de medicina de València, persuadit de la importància del descobriment, invità Ferran a visitar el País Valencià, on hom començà d’aplicar la vacuna. Però l’oposició acarnissada d’una part de la classe mèdica aconseguí influir el ministre de la governació, Romero Robledo, perquè aturés les vacunacions, que també foren posades en dubte per una comissió francesa que visità València i per Santiago Ramón y Cajal. La utilitat de la vacuna, però, fou reconeguda a la fi, i l’Académie des Sciences de París li concedí el premi Bréant (1907). El 1886 fou nomenat director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, on creà una vacuna antitífica (1887) i una vacuna antiràbica que seguia l’anomenat mètode supraintensiu de vacunació, consistent en la inoculació d’una gran quantitat de virus actiu per tal de provocar una reacció defensiva intensa de l’organisme. El 1899 anà a Porto (Portugal) a estudiar un brot de pesta bubònica. Tot i ser destituït del Laboratori de Microbiologia Municipal (1905), el reconeixement internacional d’alguns dels seus mèrits —especialment la profilaxi del còlera entre les tropes combatents, a la Primera Guerra Mundial—, l’animà a la investigació, i el 1919 assolí la vacuna antialfa contra la tuberculosi. Deixà un gran nombre de publicacions científiques, com Etiología del paludismo (1883), La inoculación preventiva contra el cólera morbo (1886), en col·laboració amb I.Paulí i A.Gimeno, Estudios de la rabia y su profilaxis (1889), Nueva bacteriología de la tuberculosis... (1910), À propos du microbe de la rage (1911), Vacuna contra la tuberculosis (1917), La unidad etiológica de la gripe y vacuna de esta enfermedad (1917), Las paradojas científicas de la tuberculosis (1920), traduïda a l’anglès i al francès, etc.

Llegir més...