i Àngel Ferrant i Vázquez | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Àngel Ferrant i Vázquez

Escultura
Àngel Ferrant i Vázquez
© Fototeca.cat
escultura escult
Escultor.
Madrid, 1891 — Madrid, 1961

Fill d’Alejandro Ferrant Fischermans. Amb el temps obtingué, per oposició, el càrrec de professor d’escultura a l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que exercí primer a la Corunya i després a Barcelona i a Madrid. La seva primera exposició individual serví per a inaugurar la galeria Syra de Barcelona (1931), i fou molt important la que dos anys més tard li organitzà l’ADLAN. Defensà sempre la integració a l’avantguarda internacional: figurà a l’Exposición de Artistas Ibéricos, de Madrid (1925). Per la seva llarga estada a Catalunya (1920-34) i la vinculació que hi tenia, la seva actuació dins l’avantguardisme català fou decisiva, des de la seva participació en exposicions de la galeria Dalmau fins al renovador Saló d’Octubre, al segon dels quals (1949) li fou retut homenatge. La seva obra, després de diversos assaigs, es concretà, a partir del 1934, en plena maduresa, en un món d’objectes que recreen la realitat figurada. Es caracteritzà pel moviment, un subtil i tendre humor i un rigorós desenvolupament formal. La imatge més característica de la seva obra, la donen les peces fetes des del 1947, quan s’hi introdueixen problemes monumentals, amb una profunda aprehensió de les formes de la natura i el dinamisme explícit dels seus mòbils. Són també de molt interès els seus escrits, com el llibre La esencia humana de las formas.

Col·laboració: 
JCoM
Llegir més...