i Joan Ferraté i Soler | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Ferraté i Soler

Literatura
literatura lit
Escriptor, crític literari i traductor.
Reus, Baix Camp, 1924 — Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 2003

Germà de Gabriel Ferrater. Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Marxà a Cuba, on exercí com a professor de llengües clàssiques a la Universitat de Santiago de Cuba (1954-62). Posteriorment, es traslladà al Canadà, on fou professor de literatura espanyola i comparada a la Universitat d’Alberta, tasca que compartí amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona. Tornà a Catalunya, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística. En aquest darrer camp, publicà Carles Riba, avui (1955), Teoría del poema (1957), La operación de leer (1962), Dinámica de la poesía (1968), La primavera del poblet de J. Carner (1979), Les poesies d’Ausiàs March (1979 i 1995), Foix i el seu temps (1987), Apunts en net (1991), Opinions a la carta (1993) i Papers sobre Josep Carner (1994). També publicà poesia: Les taules de Marduk i altres coses (1970), Llibre de Daniel (1976), i excel·lí com a traductor de poesia grega: Líricos griegos arcaicos (1967), Veinticinco poemas de Kavafis (1971), Vuitanta-vuit poemes de Kavafis (1975), i de T.S.Eliot, Lectura de “La Terra Gastada” (1977), amb un detallat estudi interpretatiu. Li fou atorgat, per aquest treball, el premi de crítica Serra d’Or. Publicà també Cinquanta poesies de Du Fu (1992) i Jaime Gil de Biedma: Cartas y artículos (1994). Tingué cura, també, de les edicions pòstumes de les obres inèdites del seu germà Gabriel Ferrater.

Col·laboració: 
ICG
Llegir més...