Fou cònsol a Noruega del 1925 al 1930. La seva és una poesia irreverent i acusatòria que tingué un gran impacte durant la dictadura. Encara que el seu primer llibre data del 1918, la seva obra comença realment el 1948 amb la publicació de Poesia I, al qual seguí Poesia II, III, IV, V i VI (1976), a més de contes i proses poètiques de crítica social en el seus darrers llibres, O Sabor das Trevas (1976) i O enigma da Árvore Enamorada (1980).