Conreà la novel·la neorealista: O Caminho fica longe (‘El camí és lluny’, 1943). L’existencialisme francès marcà la seva obra posterior: Mudança (1949), i els contes A face sangrenta (1953). El seu primer èxit fou Aparição (1959). Alegria breve (1965), Nítido nulo (1971), Signo sinal (1979) i Para sempre (1983) són una elaboració personal dels temes de la mort i la solitud. Escriví assaigs notables (Espaço do invisível I, 1965 i Invocação ao meu corpo, 1969) i un diari (Conta-corrente, 1980-83).