Realista, les seves primeres novel·les reflecteixen la seva experiència d’emigrant, amb un propòsit testimonial: Emigrantes (1928) i A selva (1930), visió dramàtica de la vida dels treballadors de cautxú a l’Amazones. Eternidade (1933), Terra fria (1934), A tempestade (1940), A missão (1957) i A lã e a neve (1947) denuncien les injustícies socials dins l’esquema teòric del realisme socialista, perceptible especialment a A curva da estrada (1950), l’acció de la qual es desenvolupa a Espanya, a la vigília de la guerra civil. O instinto supremo (1968) i Os fragmentos (publicada pòstumament el 1975) foren les seves darreres novel·les.