i Maria Teresa Ferrer i Mallol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maria Teresa Ferrer i Mallol

història hist
Historiadora medievalista.
Barcelona, Barcelonès, 25 d'agost de 1940 — Barcelona, Barcelonès, 4 de març de 2017

Llicenciada en filosofia i lletres (1963) i doctora en història (1984) per la Universitat de Barcelona, el 1972 s’incorporà a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, de la qual fou nomenada d’Investigadora Científica (1989) i Professora d’Investigació (2002), organisme del qual fou directora del 1985 al 1994. Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1992), també en fou presidenta del 2006 al 2014.

Estudià especialment els aspectes econòmics i les relacions mercantils de Catalunya als segles XIV i XV i, darrerament, la frontera meridional valenciana i els sarraïns de la corona catalanoaragonesa al segle XIV: Mercenaris catalans a Ferrara (1307-1317) (1965), Els corsaris castellans i la campanya de Pero Niño al Mediterrani (1970), El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV (1973), La redacció de l’instrument notarial a Catalunya (1974), Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, premi Ferran Armengol i Tubau de l’IEC (1974), amb Arcadi Garcia i Sanz. Els italians a terres catalanes (segles XII-XV) (1980),  Els primers diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1412) (1984), La redempció de captius a la Corona catalano-aragonesa (segle XIV) (1986), Els sarraïns de la Corona catalano-aragonesa. Segregació i discriminació (1987), Les Aljames sarraïnes de la governació d’Oriola en el segle XIV (1988), El carreratge de Barcelona: l’associació de municipis a l’edat mitjana (1999), Corsarios castellanos y vascos en el Mediterráneo medieval (2000) i Entre la paz y la guerra. La Corona catalano-aragonesa y Castilla en la baja edad media (2005).

Curadora de les edicions La politique orientale d’Alfonse V d’Aragon, roi de Naples (1994), de Constantin Marinescu, i de Pere el Gran, de Ferran Soldevila (1995), i de la revisió històrica de la reedició de Les quatre grans cròniques, de Ferran Soldevila (2007-2015), dirigí amb Manuel Riu Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana (2009) i La Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat (2011). Coordinà nombroses jornades, seminaris i actes.

Col·laboració: 
AFE
Data de revisió: 
2017-03-10
Llegir més...