Estudià comerç a Barcelona i s’afilià al CADCI. El 1922 fou fundador de les Joventuts d’Acció Catalana. En 1926-30 fou empresonat per la seva pertinença a la Societat d’Estudis Militars (SEM) i al grup directori del partit polític Estat Català. Ingressà al BOC (1930), on destacà pel seu nacionalisme. Col·laborà a les revistes L’Hora, La Batalla, Front i Treball sota el pseudònim de Ramon Fuster. Cofundador del PSUC, al diari del qual, Catalunya, es lligà després del 19 de juliol de 1936, en 1937-39 fou secretari general de la UGT de Catalunya. Exiliat a França el 1939, en fou expulsat, i hagué d’establir-se a Mèxic, on fou secretari de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica, del Consell Nacional de Catalunya de Londres, del Consell Nacional Català i del Partit Socialista Català, del qual fou cofundador. Fou un dels principals promotors de la Revista dels Catalans d’Amèrica. Fundà també la Compañía General Editora i l’Instituto Panamericano de Documentación, i fou secretari del Club del Llibre Català (1944-60). Retornà a Barcelona el 1965. És autor, entre altres, d'Enric Prat de la Riba i l’Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968), d’una polèmica història de La Generalitat de Catalunya a l’exili (1977) i de L’evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982). Publicà també unes Memòries. 1920-1970, inèdites.