Els seus inicis estigueren marcats per la col·laboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito (1960) i El cochecito (1961), fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre. Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània. Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials: Ape regina (1963), La donna scimmia (1964), Dillinger é morto (1968), La grande bouffe (1973), Addio mascio (1978), Il futuro é donna (1984), I Love You (1986), La casa del sorriso (1991, Os d’or al festival de Berlín), Diario di un vizio (1993), Fait ce que tu voudras (1994) i Nitrato d’argento (1996).