i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Sigla de FGC
Sigla de FGC
ferrocarrils ferroc i transports transp
Entitat de dret públic creada per la Generalitat de Catalunya el 1979 com a conseqüència de la transferència, per l’Administració de l’Estat, de les línies de ferrocarril no integrades a la RENFE i que circulen íntegrament per Catalunya.

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA. El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA. La xarxa de FGC es desenvolupa en dues unitats: d’una banda, el servei de ferrocarril, que inclou dues línies d’àmbit exclusivament barceloní (Plaça Catalunya – Avinguda Tibidabo i Plaça Catalunya – Reina Elisenda), tres línies Barcelona – Vallès (Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, aquest amb ramals a Rubí i a la Universitat Autònoma) amb origen a la Plaça de Catalunya, tres línies Barcelona – Baix Llobregat i Anoia (Sant Vicenç dels Horts, Martorell i Olesa de Montserrat), amb origen a la Plaça d’Espanya, i la línia Lleida – la Pobla de Segur. Les línies amb origen a la ciutat de Barcelona estan connectades amb les xarxes de metro, de Rodalies i de llarg recorregut. Aquesta unitat comprèn també diversos autobusos i funiculars (Gelida, Vallvidrera i Montserrat). De l’altra, la unitat de turisme i muntanya inclou les explotacions de Montserrat (cremallera i funiculars), la Vall de Núria (cremallera, estació d’esquí i telecabina) i la Molina (estació d’esquí i telecabina), Espot i Port Ainé (estació d’esquí) i Vallter 2000 (estació d’esquí), a més del Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat.

Data de revisió: 
2015-07-29
Llegir més...