Vida i obra
Doctorat en teologia a la universitat de París (1534), fou catedràtic de lògica a València (1541) —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu (1547-53), de Sagrada Escriptura (1553) i de teologia (1588). Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento, en el qual participà en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja.
Eficaç col·laborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una gran influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal (1584), vicecanceller de la universitat i paborde de la seu (1590).
És autor de l’acte sacramental, en castellà, Auto de Caín y Abel, de 500 versos. Imprès el 1901, és l’única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos. Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important. Anava adreçada a un públic culte i seguia molt de prop els llibres sagrats, perquè fins i tot inclou versos extrets del Gènesi.
Bibliografia
- Ferrer Valls, Teresa: “Jaime Ferruz en la tradición del teatro religioso”, dins Oleza Simó, Joan (dir.): Teatro y prácticas escénicas. I: el Quinientos valenciano. València, Institució Alfons el Magnànim. 1984, p. 109-136.