Doctor en teologia per París (1534), fou catedràtic, a València, de lògica (1541) —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu (1547-53), de Sagrada Escriptura (1553) i de teologia (1588). Participà en el concili de Trento en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja. Eficaç col·laborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal (1584), vicecanceller de la universitat i paborde de la seu (1590). És autor d’un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901.