Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer L.Wittgenstein i per K.Popper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència. Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement. Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del materialisme i la dialèctica. A més de nombrosos articles, publicà Knowledge Without Foundations (1962), Science in a Free Society (1978), Philosophical Papers (1981), Against Method: Outline of an Anarchistic Theory of Knowledge (1975), Problems of Empiricism (1981), Realism, Rationalism and Scientific Method (1982) i Farewell to Reason (1988). Pòstumament hom publicà l’autobiografia Killing Time (1995).