Doctorat per la Universitat de Michigan (1961), fou professor de lingüística a Columbus (1961-70) i des del 1971 a Berkeley. El 1963 introduí la noció de cicle transformacional, element integrant de la teoria de la sintaxi transformacional. La seva contribució més coneguda és la teoria dels casos —exposada principalment en l’article The Case for Case (1968)—, que explica el comportament sintàctic dels diversos sintagmes nominals d’una oració a base de llurs casos o papers semàntics (agentiu, objectiu, locatiu, instrumental, etc.) pels quals es relacionen amb el verb. És autor de Santa Cruz Lectures on Deixis (1975). Rebé els premis de l'Associació per la lingüística Computacional i l'Antonio Zampolli, ambdós el 2012.