i Antoni Fillol i Granell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Fillol i Granell

pintura pint
Pintor.
València, 1870 — Castellnou de Sogorb, Alt Palància, 1930

Alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, fou deixeble, entre d’altres, d’Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicente March i José Maria Fenollera; formà part de l’Estudiantina Valenciana. L’any 1903 guanyà el premi de belles arts de la Diputació Provincial de València, juntament amb el seu amic l’escultor Ricardo Causarás, i féu un viatge d’estudis de perfeccionament professional per França (on exposà al Grand Palais des Beaux Arts) i Itàlia.

Professionalment, col·laborà amb els pintors Joaquim Sorolla, Ramon Stolz, José Puig, Peris Brell, José Mongrell, Daniel Cortés i Ricardo Verde, i amb els escultors Francisco Paredes i Ricardo Causarás, amb els quals confundà el Cercle de Belles Arts de València. El 1908, els artistes del Cercle inauguraren l’Exposició Regional de Belles Arts, composta per 77 obres de 60 expositors, entre les quals cal esmentar la pintura d’Antoni Fillol, Baño de diana.

Fou cronista d’art al diari fundat per l’escriptor Vicent Blasco Ibáñez, El Radical Diario Republicano.

Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i culturals, i fou vocal de l’Ateneu Mercantil de València i representant del Cercle de Belles Arts en l’organització de l’Exposició Regional Valenciana (1909), i vicepresident de la secció d’esports i, posteriorment, president del Cercle de Belles Arts de València.

Freqüentà els certàmens artístics de Madrid i de Barcelona, així com altres d’estrangers. Fou catedràtic de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de València.

Dedicà una part de la seva producció, dins la pintura de gènere, al costumisme del País Valencià. Cal esmentar-ne els quadres Els amics de Jesús —primera medalla a l’Exposició General de Belles Arts de Madrid (1901)—, El primer fill —premiat a Barcelona—, A ese...!, La glòria del poble, Mister May, La comare de Foios i La núvia, del millor estil costumista, La bèstia humana (Museo de Arte Moderno, Madrid), La robavellaire (Museu de Chicago) i Cap de moro (1897, Museu de Belles Arts, València).

Llegir més...