Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hel·lènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’al·legoria. Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació.
Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques (Quaestiones et Solutiones), comentaris al·legòrics al Gènesi (Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio. De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis), exposicions sobre la legislació mosaica (De mundi opificio, De Abrahamo, De Iosepho i De decalogo) i escrits diversos (Vita Mosis, Quod omnis probus sit liber, Adversus Flaccum, De providentia i De vita contemplativa).
Malgrat adreçar els seus ensenyaments eticoreligiosos principalment a la defensa de la fe bíblica, no fou acceptat pel judaisme contemporani, mentre que fou ben rebut pels Pares de l’Església, alguns dels quals veieren en ell quasi un cristià.